Els dissenys d’Yves Saint Laurent primer van ser dibuixos. Per això el seu llegat no es pot entendre sense les seves il·lustracions, un arxiu de gairebé 300.000 esbossos on ja es prefiguraven peces icòniques com l’smoking, la sahariana, els vestits Mondrian o la col·lecció inspirada en els Ballets Russos.

Descobreix el treball del creador francès a Les dessins d’Yves Saint Laurent, un documental disponible al catàleg de Moritz Feed Doc a CaixaForum+. 

Un jove prodigi a la casa Dior

Nascut a Algèria, el jove Yves es va traslladar amb 18 anys París per conquerir l’alta costura. Amb només 21 anys va ser nomenat director creatiu de Christian Dior, després de la mort del seu fundador el 1957.

El seu pas per Dior va ser breu. El 1960, després de complir el servei militar i d’haver passat per una greu crisi de salut mental, va decidir independitzar-se i fundar la seva pròpia casa de costura amb el suport incondicional de la seva parella sentimental i comercial, Pierre Bergé. Junts van construir un imperi que va redefinir no només l’alta costura, sinó tota la indústria del disseny i el luxe contemporani.

El tàndem amb Pierre Bergé

L’èxit de la nova maison va ser fruit d’un perfecte treball d’equip; mentre Saint Laurent era el geni creatiu, Pierre Bergé va estructurar la marca, defensà la propietat intel·lectual de les creacions i gestionà les finances, fent possible que Yves se centrés en la seva llibertat creativa i es convertís en una firma global.

Saint Laurent va democratitzar i empoderar la dona amb peces com l’smoking (1966), la sahariana, el trench o els vestits inspirats en Mondrian, enriquint l’estil femení amb l’actitud i la comoditat del vestit masculí, sense renunciar a la sensualitat. 

A més, en adonar-se que l’alta costura s’estava convertint en una institució obsoleta, la casa va ser pionera a l’hora de llançar la línia YSL Rive Gauche, inventant així el prêt-à-porter de luxe i democratitzant la signatura.

La il·lustració com epicentre creatiu

Yves pensava directament a través del traç. Amb un arxiu de gairebé 300.000 esbossos, el paper no era per a ell un simple esborrany tècnic, sinó l’epicentre del seu procés creatiu.

Els seus traços sobre paper eren fluids, directes i viscerals. Feia servir línies de tinta negra molt marcades, sovint acompanyades de tocs de retolador o d’aquarel·les de colors vius. Les seves il·lustracions transmeten una actitud viva, confiada, feroç i, sobretot, elegant.