Transgressor, tafaner i extravertit. Descobreix William Klein al documental In & Out of Fashion, al catàleg de Moritz Feed Doc a CaixaForum+.
Un visionari que fugia de convencions
William Klein és un dels artistes visuals més polifacètics i influents del segle XX. Va arribar a París el 1948 com a soldat nord-americà, es va enamorar de la vida bohèmia europea i va decidir fixar-hi la seva residència. Aquesta posició entre dos mons li va donar la distància perfecta per analitzar tant el somni americà com el refinament europeu amb un ull extremadament crític i satíric. Una característica que el defineix és l’absoluta llibertat que tenia de transitar dins i fora de la moda amb la fotografia urbana i el cinema, trencant amb les fronteres acadèmiques.
La revolució de la fotografia de carrer
Abans de l’arribada de Klein, la fotografia de carrer estava dominada per la composició clàssica d’autors com Henri Cartier-Bresson, un paradigma que William va capgirar. Va utilitzar el gran angular, els desenfocaments, els enquadraments tallats, el contrast i les velocitats d’obturació per retratar el ritme vertiginós de les grans metròpolis.
Aplicar l’adrenalina de Nova York a les seves fotografies i capturar aquesta energia del carrer va ser el seu motor inicial fins a deconstruir per complet el llenguatge visual de l’època.
La deconstrucció de la moda
A mitjans dels anys cinquanta, Alexandre Liberman, director artístic de Vogue, va contractar Klein, i va iniciar així una col·laboració clau a la història de la fotografia. De formació autodidàcta, Klein va experimentar lliurement amb la càmera, ja que Liberman confiava en aquesta imatge rebel i sense complexos.
Va convertir-se en pioner traient les models de l’estudi per col·locar-les al bell mig del trànsit de Nova York, utilitzant miralls, reflexos i teleobjectius per difuminar la frontera entre la realitat urbana i la fantasia de la moda.
Un amor-odi a la moda
Klein mai es va considerar un fotògraf de moda. Per a ell, la moda era una excusa per experimentar, jugar amb el color o la composició. No tractava la càmera com una eina de precisió. Sovint disparava sense mirar pel visor, confiant cegament en l’instint.
Tot i les seves crítiques a la indústria de la moda, era un món que el fascinava i l’alimentava a parts iguals. Més enllà de ser un recorregut per la seva trajectòria, el documental In & Out of Fashion funciona com un recordatori que, tot i haver intentat sortir (out) del món de la moda (in), és en aquesta disciplina on Klein va llegar-nos algunes de les imatges més icòniques de la història de la fotografia.
