Carlos Marán, creatiu, consultor de comunicació i director d’art especialitzat en moda i experiències culturals. Lidera la nova visió artística d’Ágatha Ruiz de la Prada, la seva vinculació en el projecte editorial HERDES i la direcció de projectes a Sight, on impulsa una visió estratègica i contemporània de la moda. A més de compartir la seva experiència en l’àmbit acadèmic en escoles com Elisava, LCI, IED, ESCAC i Blanquerna, guiant noves generacions de creatius cap a un pensament innovador i transversal.

Anteriorment, impulsor de BLEND Showroom i director d’art a ODDA Magazine. El seu enfocament uneix moda, art, narrativa i performance, construint universos visuals on la identitat de marca es tradueix en experiències, tendint ponts entre tradició i contemporaneïtat, luxe i cultura.

Et consideres curiós?

Molt. Des de petit m’ha interessat l’art, el cinema, la música, la dansa, el món editorial. Comprava revistes a eBay, col·leccionava documents gràfics que em semblaven interessants. Abans potser no hi havia tantes opcions, la informació no estava tan a l’abast. Me’n vaig anar a Itàlia a estudiar disseny gràfic. Avui dia has de saber distingir-te com a professional, perquè no és fàcil destacar en l’àmbit de la moda.

On et veus d’aquí a deu anys?

El que he après fins ara és que quan arribes a una meta, des d’aquell cim pots veure altres objectius més elevats. Sempre hi ha reptes. El 2026 he participat en un llargmetratge en direcció de vestuari, i m’ha encantat. Això sí, em quedo amb la moda. El cinema és molt bell, però una mica lent per al meu ritme de projectes.

També dones classes.

Aprenc molt dels meus alumnes. En aquesta professió, si et quedes en un punt estàtic t’oxides. M’agrada recomanar-los documentals de moda que crec que els ajuden a veure facetes de la indústria de manera pràctica i directa.

Has estat anteriorment al Moritz Feed Doc?

És clar! Ara fa quinze anys que visc a Barcelona, i diria que hi he anat gairebé des de la primera edició. Tinc el record de sortir d’una sessió, trucar a la meva mare i dir-li: estic treballant en el que vull. Reafirmar-me en la meva vocació. El que veia a la gran pantalla em confirmava que estava al lloc adequat. I, escombrant cap a casa: m’encantaria veure un documental sobre Agatha Ruiz de la Prada.

De quina branca familiar et ve el gust per l’estètica?

La meva mare és interiorista i té un ull innat per a l’equilibri, el color i les formes. Després he descobert que un dels meus avis era molt bo amb la fotografia. I un també es construeix, és clar, a través dels seus referents culturals. Però pensa que a vegades la inspiració arriba del lloc més remot i absurd. Un agost de fa segles vaig fer una marató de la versió nord-americana d’Ugly Betty i no t’explico la il·luminació que vaig tenir amb l’editora de moda.

Moltes gràcies per participar en aquesta edició com un dels Talents.

Per a mi és un plaer. El Feed Doc ens educa en la cultura de la moda. Ofereix al públic una visió privilegiada del que hi ha entre bambolines, de les cares més secretes d’aquesta professió i dels reptes contemporanis com l’upcycling, la producció responsable o la inclusivitat. El festival és un mirall de la societat.