El certamen inaugurarà amb el film Akris: Fashion With a Heritage (2025), de Reiner Holzemer, una de les figures clau del cinema de moda contemporani, a qui el Festival retrà homenatge amb una retrospectiva. Considerat un dels cineastes més influents del gènere, Holzemer ha desenvolupat una trajectòria singular marcada per una mirada íntima, rigorosa i profundament cinematogràfica sobre els creadors i els processos creatius que defineixen la moda d’autor. El film, centrat en la marca suïssa dirigida creativament per Albert Kriemle i molt marcada per la influència de les dones de la família, que explora l’equilibri entre tradició, artesania, i innovació.

La retrospectiva reuneix cinc pel·lícules més que exemplifiquen aquesta manera de fer. A Dries (2017), acompanya Dries Van Noten durant un any clau de la seva carrera, oferint un retrat delicat i proper que combina el vessant professional del dissenyador amb el seu univers personal. Amb Margiela: In His Own Words (2019), el cineasta aborda una de les figures més enigmàtiques de la moda contemporània. A partir del testimoni directe de Margiela i d’un ric material d’arxiu, la pel·lícula construeix un relat excepcional sobre l’anonimat, la radicalitat i el desig de desaparèixer darrere de l’obra. A Thom Browne: The Man Who Tailors Dreams (2024) ofereix una immersió a l’univers singular d’un creador que ha transformat la sastreria clàssica amb una visió radical i narrativa. El film mostra com les seves col·leccions i desfilades esdevenen veritables exercicis de ficció, on moda, performance i imaginació es fonen en un mateix llenguatge.

Finalment, dos documentals dedicats a dos grans fotògrafs, Juergen Teller i William Eggleston. A Juergen Teller (2011), Reiner mostra l’icònic fotògraf de la sèrie Versace Heart durant una sessió de fotos amb Helena Bonham Carter a Londres, Vivienne Westwood a l’Àfrica, i Lily Cole i David Blaine a Suffolk. Per altra banda, amb William Eggleston: Photographer (2007), el cineasta dona a conèixer al “pare del color”, una figura clau que va convertir el quotidià en un manifest visual: transformar el sud estatunidenc en imatges dignes d’exposar-se en galeries d’art.