Una mirada crítica als relats dominants de la indústria de la moda

La secció Mirada Crítica reflexionarà sobre els relats dominants de la indústria, per repensar la relació entre moda, comunitat, responsabilitat i sostenibilitat. Dins aquesta secció trobarem els films Youth (Homecoming) (2024) i Youth (Hard Times) (2024), que formen part de la trilogia Youth, del cineasta Wang Bing, un projecte documental que analitza l’impacte de la indústria de la moda en les noves generacions. La trilogia explora com els joves creadors, treballadors i comunitats es relacionen amb un sistema en transformació, posant en diàleg aspiracions creatives, consciència social i condicions materials de producció. La primera part de la trilogia, amb el títol Youth (Spring) (2023), es va estrenar al Moritz Feed Doc del 2023.

També trobarem Teenage (2013), de Matt Wolf basat en l’icònic i fundacional llibre de Jon Savage, un film que considera l’adolescència com una construcció social i comercial, més que com una etapa biològica natural: l’adolescent va ser creat per una societat que va necessitar etiquetar aquest grup per poder-lo controlar i categoritzar. Aquest film es presenta conjuntament amb l’In-Edit, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona. Seguidament African Styles (2023), de Rolf Lambert, Emmanuelle Wagner i Rabi Yansané, film que denuncia la idea falsa d’un “estil africà” únic, reivindicant la mateixa pluralitat que es reconeix a Europa, mostrant el disseny africà com una indústria intel·lectual i de luxe, amb el reconeixement de París o Milà. Stoff / Lace Relations (2025), d’Anette Baldauf, Joana Adesuwa Reiterer, Chioma Onyenwe i Katharina Weingartner, analitza com el comerç de tèxtils va ser clau en les rutes colonials, influint en les dinàmiques del poder global, la història del extractivisme i l’intercanvi desigual entre Europa i les seves colònies. I, finalment, MAISON the FAUX: While the world burns (2023), d’Anduo Lucia, que utilitza la moda per satiritzar la mateixa indústria, i no es presenta com una marca convencional, sinó com una “institució fictícia” que posa en dubte els valors del luxe.