Martí Arbaizar és un realitzador nascut a Barcelona i resident a París. Hem vist treballs seus per a marques com Mango, Nike, FC Barcelona, Two Jeys, Carrer o Shon Mott. El seu estil es construeix a partir de peces atmosfèriques i envolvents, carregades de simbolisme i de visuals crus i sensorials. Sovint explora temes com la identitat, el desig i l’estrany mitjançant el silenci, la presència física i els espais liminals. Està representat per Agosto (Espanya) i per Cadence (EU/Estats Units).

Quan vas començar la teva trajectòria professional com a director?

Fa quatre anys. El 2021 vaig fer la primera peça amb una marca. Des de petit m’ha interessat molt el cinema, la bona publicitat, els videoclips, estava sempre atent a les novetats. Amb una càmera de vídeo feia proves, gravava la família i els amics, feia edicions, els hi ensenyava. Més tard vaig veure que podia dedicar-me a això com a ofici. Va anar sortint de manera molt orgànica. Jo en realitat vaig estudiar una enginyeria, ja sabia que m’agradava això, però no coneixia el sector i no sabia si m’hi podria dedicar. Poc a poc vaig començar i amb el boca orella van començar els encàrrecs.

Ens pots compartir un projecte especialment estimat per tu?

Hi ha un vídeo, I Shut My Eyes In Order To See, un projecte personal que vaig rodar a Londres el 2022 i que va ser molt maco perquè el vaig fer perquè em va venir de gust, m’havia mudat allà per estudiar un màster i necessitava plasmar tot el que estava vivint. És experimental, musical, té entrevistes a persones que explicaven com vivien elles el moviment (actors, ballarins, etc), i m’agrada com va quedar. 

Quins objectius tens a llarg termini?

M’agradaria fer una pel·lícula, endinsar-me en el món de la ficció. Crec que és la manera més completa i honesta d’expressar idees i un univers. Tinc objectius més a curt termini que és fer videoclips d’artistes que admiro i vídeos amb marques que m’agraden; crear formats interessants, nous i experimentals, evolucionar i portar el llenguatge visual més enllà. 

Quin film d’aquesta edició recomanaries?

Recomanaria The Designer is Dead. Crec que Miguel Adrover es un gran referent d’una radicalitat creativa a la qual tots aspirem i aquest documental ens recorda com és d’important qüestionar i resistir-se al sistema.