@MardelHoyo ha mostrat la seva versatilitat creativa com a actriu de cinema, televisió i teatre, i més tard com a creadora de joieria artesanal de vidre i ceràmica a @LevensJewels, amb formes orgàniques i experimentals, sense cap intermediació mecànica. Les peces irregulars i úniques de Levens van poder veure’s a la històrica desfilada SS2026 de Carolina Herrera, celebrada a la Plaza Mayor de Madrid.

En quin moment professional et trobes?

Jo havia treballat quinze anys com a actriu, dedicant-me només a la interpretació. Després vaig crear la meva marca de joies, Levens Jewels, i van conviure les dues facetes durant un temps. Fa un temps estic centrada per complet en la marca. Tinc molta energia i a vegades soc una mica despistada, però alhora tinc un punt obsessiu. Si una cosa m’agrada molt tinc molta capacitat de concentrar-me i de bolcar-m’hi per fer-lo créixer. I és el que m’ha passat amb aquest projecte de Levens.

Com va sorgir la idea de les joies?

Mai havia tingut aficions perquè no tenia temps, durant una època vivia entre Barcelona i Madrid; estava preparant una obra de teatre aquí a Barcelona, i em vaig apuntar a classes de ceràmica; l’estiu anterior havia conegut una ceramista, vaig fer unes arracades amb ella i totes les amigues me’n van fer comentaris. A les classes em vaig posar a fer arracades, i va anar sorgint d’una manera molt intuïtiva i sense saber encara cap on anava. Va anar agafant pes, cada vegada s’assemblava més a una feina de jornada completa. Van arribar encàrrecs, botigues, el primer showroom que em representava… Al final necessitava dedicar-m’hi per complet, si volia fer-ho bé. 

Com de complicat és sobreviure per a una marca independent?

Hi ha una part de logística i financera que és cabdal, i de la que no se’n parla massa perquè és complicada i avorrida. Fer funcionar una marca en el dia a dia, les dificultats d’exportació, les condicions de producció, els pagaments, el treball manual, el preu dels materials etc. M’agradaria que es dediquessin més documentals de moda a aquesta transparència, per crear més consciència en els clients. A través de mirades externes i fent les coses visibles se n’aprèn, i també es generen petits canvis empresarials en el sector.

On et veus en deu anys?

M’agrada col·laborar amb altres marques i artistes, i continuar amb aquestes sinergies seria un somni. Vaig fer una col·laboració per a Carolina Herrera i va ser una experiència molt enriquidora, molt xula. Et fa créixer i aprendre molt. A mig termini també vull diversificar els productes, crear objectes i coses de casa, ampliar una mica la família. La joieria seguiria sent principal, però ara per exemple he fet uns bolsos i m’agrada seguir investigant. I un tercer somni; tenir un taller-botiga del que n’estigui orgullosa, un espai propi per rebre els clients.

Què t’agrada més de la joieria?

Que, més enllà de l’objecte en sí, té un valor emocional. De petita ma mare m’ensenyava el seu joier, i era com el cofre del tresor. Cada peça tenia una història familiar. Gairebé sempre es relacionen amb persones estimades. Les joies van molt aprop de nosaltres (les arracades són a la cara), són íntimes, tenen una càrrega sentimental molt interessant. De nena ja m’agradava la moda, el cinema i les joies, disfressar-me, fer personatges, d’aquí la vocació d’actriu. Sempre m’he fixat molt en el vestuari de les pel·lícules, em fascinava.

Quins van ser els teus primers referents estètics?

D’adolescent m’encantaven les pelis de Godard, per exemple. Brigitte Bardot, Jane Birkin, més endavant l’estètica d’Almodóvar. Al Moritz Feed Doc m’encantaria una biografia a fons sobre Miuccia Prada, que em fascina. És un referent absolut. És sempre jove, sempre lúcida. M’agrada molt que ella demostri que es pot estar despert i atent a qualsevol edat, que si tens un discurs ferm no passes de moda.