La barcelonina Patty Mañá demostra amb la marca @Nimph_ que és possible treballar amb recursos a priori descartats per donar forma a una moda contemporània, audaç i amb una gran potència visual. La seva proposta parteix de la voluntat de construir un ecosistema alternatiu, fent servir excedents i materials recuperats, i creixent a un ritme propi, en diàleg amb la ciutat i amb una producció local i artesanal.

El seu llenguatge és eteri, delicat però també rebel i simbòlic, i les col·leccions es despleguen en capítols anuals, sovint presentats en format de desfilada-performance. Nimph es troba a la venda en botigues de Barcelona, Londres, Melbourne, Tòquio, Ciutat de Mèxic i Taizhou.

A més de dissenyar la teva pròpia marca, ets professora a l’LCI Barcelona.

Sí, fa tres anys. M’interessa la qüestió de la sostenibilitat, és un tema central en les meves classes i també a la meva marca, Nimph. El projecte creix i està ben encaminat, penso, i m’agrada seguir aprenent i millorant.

La passió per la moda et ve de família?

Doncs, malhauradament, no! La meva mare és interiorista, que és una professió creativa, però no hi ha ningú que hagi treballat en moda. De petita recordo voler ser només dues coses: o ballarina o dissenyadora , així que siempre he sapigut que aquest era el meu camí. Sempre m’ha apassionat jugar amb la identitat, jo arribava a casa de l’escola i anava directa a la maleta de les disfresses, i em pasaba la tarda jugant.  M’encantava viure en el món de la imaginació. D’aquí ve una mica el nom de la marca, Nimph, que fa referència a nimfa, que em permet conectar amb la fantasía,transformació i la imaginació.

Ets cinèfila?

Sí, molt! Aquest hivern he anat al cinema gairebé cada setmana. M’interessa especialment el gènere documental perquè connecta amb les persones d’una manera molt directa i real. També m’agrada com s’hi pot intuir la mirada de l’autor o directora, sovint hi ha una dimensió molt íntima darrere de cada projecte, encara que no sigui explícita. També crec que és un gènere més autobiogràfic del que sembla, i m’inspiren molt els seus recursos visuals, sobretot quan treballen amb arxiu o quan aconsegueixen crear peces i resultats molt potents amb pocs mitjans.

Quina és la peça de roba que salvaries d’un incendi?

Ostres, quina pregunta més difícil! Si parlem de roba personal, segurament una faldilla tipus “enaguas” de la meva besàvia, la treuria correcta de l’armari! I si penso en peces de Nimph, potser la dessuadora Dragana o el polo de ratlles. Són peces que sento molt properes perquè tenen una història personal al darrere i representen molt bé l’esperit de la marca.

Quin film d’aquesta edició recomanaries?

De moment només n’he vist un, i m’ha sorpréndeme molt, Akris: Fashion with a Heritage!

Molts gràcies per aquesta trobada, Patty.

Volia agrair, abans d’acabar, aquesta sessió que hem fet amb creadors d’aquí, i posar en valor cites com el festival, que celebren la cultura i l’apropen a tots tipus de públic. Ens ajuden a tenir un punt de trobada i a que passin coses que amb el temps seran recordades, a més de projectar documentals de moments i persones que van ser importants i que podem (re) descobrir.