Guillermo Justicia és un dissenyador de moda independent, i el seu nom bateja també la seva marca amb seu a Barcelona. En el seu projecte, Justicia acosta la moda a l’art i incorpora la inspiració —siluetes, volums, textures— de la naturalesa.

Cada temporada dona forma a un univers conceptual nou, per oferir una experiència única al client. “Més enllà de dissenyar roba o accessoris, vull crear experiències emocionals i visuals que permetin a les persones submergir-se en la narrativa de cada col·lecció”. Crea col·leccions atemporals i versàtils, i amb aquest enfoc busca que les peces siguin estimades, conservades i utilitzades durant molt de temps. 

Entrevistem el Guillermo durant la sessió de fotos de la campanya del 10è aniversari de Moritz Feed Doc, amb Félix Valiente darrere la càmera. 

Quin és el teu punt fort com a creador?

El que més agrada és desenvolupar noves col·leccions conceptuals i molt diferent unes d’altres. Experimentar i crear un univers nou cada vegada. La majoria de marques aposten per una estètica constant cada temporada, i a vegades penso: es reconeix el meu estil? Però vull seguir experimentant i buscant el meu llenguatge. També és important tenir una part de la col·lecció més comercial, per sostenir l’estructura. 

El teu moment preferit.

Crear la desfilada és molt emocionant. És l’entorn on les peces fortes de la col·lecció s’entenen millor. [Ens mostra a la pantalla del mòbil un jersei molt voluminós de llana merino de transhumància de León. Pesa 5 kilos. El jersei forma part de la col·lecció Void i està teixit per Esther Santamaría].

Com trasllades aquesta visió de marca a les xarxes?

Hi estic treballant, perquè fins ara ho he portat de manera molt editorial, molt ‘curated’, amb fotos de desfilada etc, i trobo a faltar mostrar totes les persones que hi ha al darrere d’un projecte. La part més personal de la marca. Aquesta naturalitat més casolana m’agrada, encara que estèticament quedi menys depurat. En altres marques m’agrada veure-ho. 

Com separes la marca al taller i a casa teva?

No puc (riu). La roba de la marca està repartida per tota la casa. Amb el temps he vist que el més pràctic és tenir peces a mà, perquè es fan enviaments amb molt poc marge i t’has de moure ràpid. Visc amb la meva família. La meva àvia era modista. Quan he de cosir algo a mà li demano ajuda. Ho porten bé, tenen paciència. Ara mateix tinc caixes grans al menjador, la burra al passadís. No tinc un horari, treballo tot el dia. Potser arriba l’hora de dinar i jo tinc tota la taula ocupada amb teles, i ho moc tot a un altre espai. 

Et compres molta roba?

Gens. Tinc dos pantalons que em poso sempre, i vesteixo les meves mostres o prototips. Faig servir la roba molts anys, m’agrada repetir i gastar. També alguna vegada he comprat coses no per vestir sinó perquè m’agrada mirar-les i estudiar-les. 

Les marques independents del país teniu comunicació entre vosaltres?

Sí. Els meus amics més propers no es dediquen a la moda, però amb el pas del temps i les experiències compartides vas fent amics a la professió: dissenyadors, fotògrafs, maquilladors, models, etc. Entre les petites marques ens portem bé. En aquest treball es passa malament i va molt bé ajudar-se, comentar les situacions i veure que estem tots igual. 

De quin dissenyador t’agradaria veure un documental?

Per exemple de Comme des Garçons o Iris Van Herpen. En general, m’agrada seguir marques que no són del meu estil. Coses que jo no faria, però que conceptual i tècnicament són impecables. 

Quin film de la programació d’enguany recomanaries?

Difícil de triar només un, de fet ja tinc previst anar a uns quants. Tinc moltes ganes de veure The Designer is Dead, el documental de Miguel Aldover, per la posició tan crítica que sempre ha mantingut amb la indústria de la moda, m’interessa veure més de prop aquesta mirada sobre el sistema i la seva trajectòria.